Concurs de Castells de Tarragona 2012

Som uns novatos. Encara que ja haguem descarregat 3 4d8 de 3 provats, tenim 5 anys. I tot i que a nivell tècnic podem anar avançats, tenim les nostres coses que ens caracteritzen com a colla i possiblement es aquí on ha entrat com hem entès el concurs.

La decisió d’acceptar la invitació o de rebutjar-la no va ser fàcil i no va ser fins al final. L’últim dia que teniem per fer-ho, després d’assaig es va fer una votació secreta, la qual ens vam encarregar de retransmetre via Twitter a la resta del món casteller.
Primer hi va haver uns quants parlaments de gent de la colla, tant de l’opció d’anar-hi com de la que no, després d’això vam votar. I ja faltaven poc per les 12 de la nit quan acabàvem de fer el recompte de vots. La cosa havia anat molt justa. Per un estret marge de 3 vots, anàvem a concurs.

L’actuació al concurs havia de ser una altra actuació i així va ser.

El conductor ja es va perdre i en consonància, nosaltres també, perquè no sabíem per on havíem d’entrar a plaça. Quan ens vam haver situat i tot, vam començar-nos a preparar tot mirant el panorama de la plaça amb tants colors.
Retornava la nostra estimada “carxofa”, que havia nascut en la nostra visita a Itàlia el primer any de vida, i que no havíem vist des de llavors.

Els castells van ser clars; 4d7, 5d7 i 3d7xs. Era especialment important aquest últim, ja que l’actuació anterior no l’havíem pogut carregar i va desanimar una mica la colla. Els vam resoldre sense cap problema. Però calia esperar per fer el vano de 5.
Realment potser no es l’actuació més brillant que podem fer però entra en consonància amb el que hem fet a les actuacions anteriors. Per tant, no havíem de millorar res, l’actuació per nosaltres estava feta. Calia esperar-nos.

Mentrestant vam poder gaudir de la resta de colles i dels seus castells…